-T'estimo (digué ell amb una veu de nen petit)
-No m'ho crec, diguem-ho amb la teva veu (li digué ella amb ganes de tornar a sentir un altre cop la paraula)
-Perquè? (ell va replicar estranyat)
-Perquè així podré assegurar-me de que ets tu qui hem diu t'estimo i no una faceta més de la teva vida (va dir tota decidida)
-(ell agafà aire, respirar i en mig d'un silenci digué)...t'estimo