viernes, 14 de enero de 2011

Perdona, però...

I per que fa les noies guapes…, bé, sí… - ell s'acosta, ella somriu -, te les mires, et fixes en com van vestides, gaudeixes apreciant la seva tria… Imagines… Pero una dona guapa i prou per a què et pot servir? Per quedar bé amb els altres. Però els altres qui… No vivim només de l’aparença. I la bellesa de la seva ànima? La que queda reservada als amics de veritat, sí, d’aquesta voldria viure…

2 comentarios:

  1. Una reflexió en veu alta? Menys mal que alguns saben apreciar la bellesa tant per dins com per fora.

    P.D. Guapa

    ResponderEliminar
  2. És un fragment d'un llibre, tot i que podria ser una reflexió en veu alta perfectament... Doncs sí, menys mal que encara queda gent normal.

    P.D. Merci, tentació jajajajaja

    ResponderEliminar