Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós. Canta la flor i ensenya el seu tresor, qui el pren sempre és presa del record. Guany i condemna del curiós.
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada i ha fet forats en les fosses tan enterrades.
La memòria del perfum és tan eterna que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra.
Flor de primavera la més bella de tot l’any, quan l’estiu arriba dolor i plany.
Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra, curtes són les cançons de la infantesa.
Breus els mil contes que jo recordo, curtes i per sempre les dites que porto.
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega i l’estiraré amb la canya des de coberta.
Sóc pescador de muguet, iris i deliris. Una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris...

http://www.youtube.com/watch?v=u56MLdqOlOs