lunes, 1 de noviembre de 2010

L'Anna...

Avui pot ser el dia del que tants cops li havien parlat. Potser aquí acaba una etapa i ella fa tard. S'espanta, ho amaga, et truca i no et troba. Per què un núvol ha de ser un refugi caduc? Tants anys fugint sense moure's de lloc, només mirant s'espanta, ho amaga et truca i no et troba. L'Anna avui no es vol fer gran, dirà tot fent un cafè al bar. Com tants dijous abans només despistant el futur. L'Anna es quedarà dormint entre els llençols rient. Dirà: "que es faci vell qui vulgui, ja us atraparé". Per què hi ha un dia en el què s'ha de prendre decisions?
Seria tan fàcil si es pogués seguir només mirant; s'espanta, ho amaga et truca i no et troba. L'Anna avui no es vol fer gran dirà tot fent un cafè al bar, com tants dijous abans només despistant el futur. L'Anna es quedarà dormint entre els llençols rient; dirà: que es faci vell qui vulgui ja us atraparé.

No hay comentarios:

Publicar un comentario